12/07/2009 Halil II (Hebron)

Arribem a Hebron per l'assentament de colons majoritari entre vinyes i camps d'oliveres. A l'entrada seguretat privada. Passem sense problemes. Els carrers estan nets, els jardins verds, els nens juquen als parcs i, en general, sembla una ciutat normal. Però no ho és. Cada una de les persones i coses que veig aquí és sinònim d'ocupació o apartheid. De seguida, surts de l'assentament i topes amb la realitat. La part àrab d'Hebron està desolada, sembla una ciutat fantasma. El primer que et trobes és un checkpoint dins la ciutat ja que aquesta està dividida en dues parts: la israeliana i la palestina. A més a més, hi ha assentaments al voltant de la ciutat custodiats per torres de vigilància a totes direccions.
En Michael, el noi de Bait Shalom que ens acompanya avui d'origen jueu, ens explica els inicis de l'entrada de colons a la dècada dels seixanta (per motius religiosos i no polítics com passarà després) i com després de la Segona Intifada a la dècada dels noranta això augmenta i augmenta a Hebron. També explica l'incident succeït el 1994 a la mesquita-sinagoga (també partida en dos) quan un coló va entrar-hi i va matar 29 persones a l'hora de l'oració musulmana del migdia. Després d'això, augmenta la pressió de l'exèrcit israelià amb més instal.lacions militars, més violència al carrer i tocs de queda.
Passejem pels carrers d'Hebron des de la part jueva, plena de vida, a una antiga part àrab, on no hi ha ni una ànima. El carrer principal de la ciutat està separat en dos i tots els antics negocis àrabs estan tancats. Tot i això, encara hi ha gent que no ha volgut marxar i sobreviu en cases petites a la part alta dels pisos. L'única que segueix el seu camí és la natura que omple les façanes de les cases i negocis deshabitats. El nostre amic ens explica com a cada atac li succeeixen noves restriccions. Els memorials a màrtirs omplen cada paret. Només es salva el centre de la part palestina on l'activitat és mínima. Això sí, per anar d'una part a l'altre, travesses checkpoints i més checkpoints. Tot està ple de soldats.
Finalment, acabem passejant per l'antiga medina on s'observa la xarxa al sostre que protegeix als àrabs dels atacs dels colons. Cosa ben habitual.
Realment, Hebron és una de les ciutats on l'ocupació es veu més clarament davant dels teus ulls.