13/07/2009 Construïr la pau

Avui anem a Jerusalem per reunir-nos amb el Sr. Gershon Baskin, coordinador del Israelian/Palestinian Center for Research and Information (IPCRI), i amb el coordinador de la Unitat d'Afers Estratègics de l'IPCRI, el Sr. David Kellen, per conversar sobre construcció de pau. És una visió israeliana moderada del conflicte (gairabé d'esquerra tot i que a Israel aquesta paraula no sempre pren el mateix significat). La conversa és prou interessant. El Sr. Baskin és una persona força activa.

Després, passem per la United Nations Office for the Coordination of Humanitarian Affairs (OCHA) per agafar uns quants mapes polítics de Jerusalem perquè després anem a trobar-nos amb el Israelian Comittee Against Haouse Demolitions (ICAHD) on parlarem amb el coordinador de l'entitat, el Sr. Meir Margalit. Una persona fantàstica! Sense péls a la llengua. A més a més, també és diputat a l'alcaldia de Jerusalem pel partit israelià d'esquerra Meretz.

Curiosament, quan arribem a la seva oficina l'activitat és frenètica ja que el govern d'Israel ha programat un parell de demolicions la mateixa tarda a les afores de Jerusalem. Els bulldozers arribaran d'aquí mitja hora. El Sr. Margalit diu que, segurament, aquestes ordres de demolició són una resposta a les declaracions del president d'Estats Units, Barak Obama, del passat dia 12/07/2009 condemnant els assentaments israelians a Cisjordània i recomanant la seva retirada en un període de sis mesos.

Nosaltres, però, ens dirigim a fer un "tour" per Jerusalem est per estudiar la política d'assentaments del govern israelià a la ciutat santa. Anar amb el Sr. Margalit és fantàstic! Ens apropem a les portes de les cases dels colons del zoco, pujem als terrats a veure les cabines de vigilància dels soldats de ben aprop i fem fotos de tot!

Quan acabem, ens reunim amb el Sr. Saman Khoury director general del Peace and Democracy Forum (PDF). I, per acabar, assistim a una reunió de Combatants for Peace a Ramallah. És com si fos una reunió d'alcohòlics anònims però amb soldats d'ambdos bàndols que ha participat en el conflicte armat. A l'acte hi assisteixen una cinquantena de persones i es realitza en clau de col.loqui on els soldats que vulguin poden explicar les seves experiències personals. Jo em quedo bocabadat d'escoltar el que diuen. És realment trist i apassionant però tranquilitzador alhora. I és que és difícil d'entendre com molta gent dels dos bàndols ha aconseguit arribar a conclusions que els polítics mai hi arribaran. Realment gratificat. Evidentment, ells recolzen la solució dels dos estats.

Un ex-soldat israelià explica com a tots els jueus els hi inculquen que Israel és l'únic lloc segur al món. La retòrica de vigila quan surtis de casa, vigila amb els àrabs, millor anar armat per si de cas, etc. Ell explica com a mida de participar a la guerra del 67 (amb només disset anys), a la I i II Intifades es va adonant que tot el que fa no té sentit perquè totes les ordres que reb són contradictòries. Quan a l'any 2004 decideix deixar l'exèrcit el consideren un traïdor i l'empresonen. És el primer cas a Israel (per sort, avui en dia això és el més normal i l'exèrcit ha de trobar altres vies d'escapament com la de contractar serveis a empreses privades. Per exemple, alguns checkpoints). Avui, aquest ex-soldat és el coordinador de Combatants for Peace a tot Israel.

Més endavant, pren el torn de paraula un ex-soldat àrab de les mílicies de Fatah a Tulkarem durant la I Intifada. Com s'allista amb només catorze anys. Com la ocupació li ha robat la vida. I així parlen uns deu o dotze protagonistes més. Em venen els primers sanglots a la boca.

Al meu voltant, cares de llàstima. Tots els que són en aquesta sala han perdut alguna cosa amb el conflicte. Família, amics, la infància, el futur, etc. Però no l'esperança.

Suposo que, al principi, deu cotar assentar-te a la mateixa taula amb un d'aquells soldats que potser han mort el teu pare o al teu germà o t'han enderrocat la casa però després del patiment has de deixar la rencúnia a un costat, agafar forces i tornar a començar. I quan et sents preparat i veus que les coses que passen al teu voltant no t'agraden has d'aportar el teu granet de sorra per canviar-les. I és així com es comença a construïr la pau.

"Necessitem generar un gran moviment de pau palestí per convéncer a tots els israelians que aquesta és la única via per arribar a la pau final"

Ex-soldat palestí.