Estem al Yafa Center al camp de refugiats de Balata (el més poblat de Cisjordània amb més de 17.000 refugiats) a Nablus.Passejem pels carrers estrets del camp. Passem per on no hi passa ni un carretó. Les cases són altes i hi ha racons on és fa impossible veure el cel perquè els terrats s'amunteguen uns sobre els altres. El que sorpren és que hi ha botigues en alguns carrers. Aquesta és una altre mostra de l'assentament dels camps de refugiats a palestina. Fa tant temps que hi són que ja són com ciutats.
Després, passejem per la medina de Nablus, una de les ciutats més afectades per la repressió a la Segona Intifada. és curiós com passejant pel zoco si alces la vista veus com les cases s'amunteguen sobre els turons que envolten la ciutat. El Mustafa, el noi que ens ensenya Nablus, ens ensenya els racons de la ciutat on encara hi ha cases enderrocadesper l'exèrcit israelià. No n'hi ha cap en runes ja que les han començat a edificar altre vegada. Els memorials als màrtirs es veuen aquí i allà igual que els recordatoris en forma de cartells que omplen les parets. Al centre, l'activitat és frenètica.
Després, a la tarda, he acompanyat a en Khaled, un amic de Ramallah, a veure la seva família a Betlehem. La seva mare, curiosament, és d'origen espanyol. Amb té i galetes aquesta senyora tant agradable m'esplica com era Palestina durant els anys vuitanta. Com vivien plegats palestins i israelians a Betlehem. Com va ser vuire en l'ambient de la Primera i Segona Intifada, etc. És una família fantàstica!
No hay comentarios:
Publicar un comentario