L'any 1947 les Nacions Unides aproben la resolució 181 amb la qual s'autoritza la partició de Palestina en dos parts. Palestina es constituirà als territoris de Gaza i Cisjordània (no l'actual). Israel, ocuparà la resta. I Jerusalem passarà a ser la capital d'ambdós països però serà administrada per les Nacions Unides durant un període transitori. La frontera entre els dos estats passarà a denominar-se Linia Verda.
Aquesta resolució de les Nacions Unides formalitza la independència d'ambdós territoris del protectorat britànic al que pertanyien i, per tant, també permet a Ben Gurion, primer ministre d'Israel, proclamar formalment l'Estat d'Israel l'any 1948.
Això significa l'inici d'un conflicte que es mantindrà viu fins als nostres dies. En els dies següents a la proclamacio de l'estat d'Israel comencen els enfrontaments violents entre les milícies àrabs i l'exèrcit israelià, la Hagana. Des del principi dels enfrontaments armats ja es fa patent la desigualtat dels dos bàndols en confrontació. Mentre les milícies palestines estan poc organitzades i poc dotades d'armament, l'exèrcit israelià ha estat entrenat durant mesos, està ben organitzat, molt motivat i ben dotat d'armament provinent d'Occident.
Tot i que Palestina es recolzada pels exèrcits d'Egipte, Síria, Líban i Jordània la superioritat de l'exèrcit d'Israel i les seves alainces amb països d'Occident com Gran Bretanya, França, Rússia i els Estats Units fan patent la desigualtat de forces.
Aquell mateix any es produex la massacre de Deir Yassin. La massacre en aquest petit poble àrab, on van morir més de 200 civils, va ser consequència de l'inici de les campanyes d'ocupació de pobles i ciutats àrabs efectuades per l'exèrcit d'Israel. Aquest fet s'identifica amb l'inici de l'èxode de la població palestina que pateix les accions violentes i desmesurades de la Hagana.
Els palestins anomenen aquest èxode com la Nakba o catàstrofe. Els camps de refugiats palestins s'extenen al Líban i Jordània. Refugiats que ja no podran tornar mai més a casa seva.
Finalment, els enfrontaments acaben l'any 1949 amb els acords de pau d'Egipte, Síria, Líban i Jordània amb Israel. Les Nacions Unides per la seva part aproben la resolució 194 que reconeix el dret a retorn dels refugiats palestins. Aquesta resolució mai es respectarà.
La guerra ha tingut conseqüències devastadores per a la població palestina. A més, Israel no fa cas a la Línia Verda marcada per les Nacions Unides i aconsegueix annexionar al seu territori un 25% més de territori palesti de l'assignat per les Nacions Unides l'any 1947. Els territoris de Gaza i Cisjordània passen a ser adminsitrats per Egipte i Jordània, respectivament.
Posteriorment, durant la dècada dels cinquanta i principis dels seixanta, comença la neteja ètnica i l'ocupació de la població i els territoris palestins per part de les èlits israelianes. També comença la resistència palestina des dels territoris ocupats i des de l'exili.
En aquests anys el poder d'Israel es consolida i canvien els patrons. Ara és Israel qui defineix les regles del joc. Israel marca el seu objectiu en el desenvolupament econòmic que permetrà tirar endavant el projecte sionista. Els palestins comencen a apendre a viure en conflicte i confrontació permanent. Molts d'ells passen a ser mà d'obra barata dins les estructures econòmiques israelianes. Els altres continuen la resistència des dels territoris ocupats i la resta s'exilien per sempre.
Aquesta resolució de les Nacions Unides formalitza la independència d'ambdós territoris del protectorat britànic al que pertanyien i, per tant, també permet a Ben Gurion, primer ministre d'Israel, proclamar formalment l'Estat d'Israel l'any 1948.
Això significa l'inici d'un conflicte que es mantindrà viu fins als nostres dies. En els dies següents a la proclamacio de l'estat d'Israel comencen els enfrontaments violents entre les milícies àrabs i l'exèrcit israelià, la Hagana. Des del principi dels enfrontaments armats ja es fa patent la desigualtat dels dos bàndols en confrontació. Mentre les milícies palestines estan poc organitzades i poc dotades d'armament, l'exèrcit israelià ha estat entrenat durant mesos, està ben organitzat, molt motivat i ben dotat d'armament provinent d'Occident.
Tot i que Palestina es recolzada pels exèrcits d'Egipte, Síria, Líban i Jordània la superioritat de l'exèrcit d'Israel i les seves alainces amb països d'Occident com Gran Bretanya, França, Rússia i els Estats Units fan patent la desigualtat de forces.
Aquell mateix any es produex la massacre de Deir Yassin. La massacre en aquest petit poble àrab, on van morir més de 200 civils, va ser consequència de l'inici de les campanyes d'ocupació de pobles i ciutats àrabs efectuades per l'exèrcit d'Israel. Aquest fet s'identifica amb l'inici de l'èxode de la població palestina que pateix les accions violentes i desmesurades de la Hagana.
Els palestins anomenen aquest èxode com la Nakba o catàstrofe. Els camps de refugiats palestins s'extenen al Líban i Jordània. Refugiats que ja no podran tornar mai més a casa seva.
Finalment, els enfrontaments acaben l'any 1949 amb els acords de pau d'Egipte, Síria, Líban i Jordània amb Israel. Les Nacions Unides per la seva part aproben la resolució 194 que reconeix el dret a retorn dels refugiats palestins. Aquesta resolució mai es respectarà.
La guerra ha tingut conseqüències devastadores per a la població palestina. A més, Israel no fa cas a la Línia Verda marcada per les Nacions Unides i aconsegueix annexionar al seu territori un 25% més de territori palesti de l'assignat per les Nacions Unides l'any 1947. Els territoris de Gaza i Cisjordània passen a ser adminsitrats per Egipte i Jordània, respectivament.
Posteriorment, durant la dècada dels cinquanta i principis dels seixanta, comença la neteja ètnica i l'ocupació de la població i els territoris palestins per part de les èlits israelianes. També comença la resistència palestina des dels territoris ocupats i des de l'exili.
En aquests anys el poder d'Israel es consolida i canvien els patrons. Ara és Israel qui defineix les regles del joc. Israel marca el seu objectiu en el desenvolupament econòmic que permetrà tirar endavant el projecte sionista. Els palestins comencen a apendre a viure en conflicte i confrontació permanent. Molts d'ells passen a ser mà d'obra barata dins les estructures econòmiques israelianes. Els altres continuen la resistència des dels territoris ocupats i la resta s'exilien per sempre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario