Capítol I: Els orígens

Molt abans d'esclatar la II Guerra Mundial molts dels jueus d'Europa ja comencen el seu exili cap a terra promesa, el Gran Israel (Eretz Yisrael). La immigració fins llavors era mínima però el missatge tenia una importància significativa. Es curiós, com la diàspora jueva s'encarrega de publicitar Palestina com la terra promesa pels jueus.

Llavors, Palestina era una colònia britànica. Els àrabs que vivien en aquell territori formaven, bàsicament, una comunitat agrària amb unes èlits al poder força tradicionals. Era una comunitat ben diferent dels nous veïns que arribaven des d'Europa els quals tenien capital, coneixements i una gran voluntat de ser per fi lliures de qualsevol persecussió.

Gràcies al tracte de favor dels britànics els nous veïns comencen a penetrar en les estructures estatals (administració, exèrcit, educació, etc.) i les èlits prenen el component nacionalista i psicològic del sionisme com a recurs cohesionador del nou home a la nova terra. El tracte de favor dels britànics envers el projecte sionista jueu ja es fa patent l'any 1917 amb la Declaració Balfour on la metròpoli britànica deixa ben clar el seu suport a aquesta causa a la Federació Sionista sense mencionar, ni tan sols, el poble palestí.

D'altra banda, perquè aquest nou home pugui fer-se amb el control del nou estat, primer, es bàsic que es produeixi un canvi de mà en l'explotació de les terres agrícoles.

A més a més, l'ajuda exterior des de la diàspora i dels jueus que viuen a l'exterior permet als jueus de Palestina començar a treballar les terres en base a una agricultura capitalista mitjançant inversió tecnològica.

Un cop l'acumulació de capital ja ha començat amb l'agricultura segueix amb la indústria a les noves ciutats. A partir d'aqui, quan els jueus de Palestina comencis a consolidar la seva posició de poder a l'estat i a l'economia començara la segregació racial entre jueus i àrabs. Per exemple, es crea l'Histadrut (Confederació General de Treballadors Hebreus a Palestina) l'any 1920 des d'on es fomenta el nacionalisme sionista, la separació del treball i el control de la propietat i l'educació.

Fins a la proclamació formal de l'estat d'Israel l'any 1948 aquestes tendència continua i s'accentua. El més significatiu és l'augment del volum d'immigrants que rep Palestina amb l'esclat de la II Guerra Mundial i l'augment de l'ajuda exterior.