08/09/2009 Benvenus a la Famille el Hadj Baba Niang

Sortim a les sis del matí de Dakar. Encara és fosc però a la ciutat ja hi ha una activitat terrible d'entrada i sortida de vehicles de tot tipus.
Els barris de les afores estan anegats d'aigua i plens de brutícia. Aquesta nit, ha plogut molt i això sempre porta conseqüències.

Després de tres hores de viatge arribem a Dahra Djoloff, casa l'Omar.

El paissatge és verd i frondós. Els animals pasten lliures mentre els pastors del poble descansen sota l'ombra d'un arbre. Carros amunt i avall i dones carregant pots i cistells amb el cap. A l'interior, fa una calor terrible.

Quan entrem al poble, tothom saluda a l'Omar. Ell ens explica la història del seu pare. Baba Niang, era l'alcalde i també un dels dos reis de Senegal.

Finalment, arribem a casa seva i coneixem a la seva família. L'alegria es desborda en pocs segons. És una primera experiència per al Litus i per a mi i un retrobament molt especial per al Marc. És emocionant veure la família tant contenta de veure'ns.

Tot seguit, m'agradaria fer una petita descripció dels membres de la família Niang:

La mare de l'Omar es diu Mamahar i el seu pare es deia Baba Niang. L'Omar té molts germans. és una família típicament musulmana en aquest sentit. Jo només en conec vuit d'ells. L'Arama, la Fatu, el Chierno, la Ndimo i el Ma Mor encara viuen a Dhara. El Mama, el Semu i el Sidi van seguir el camí de l'Omar i ara també viuen a Terrassa. Però aquí no s'acaba la família.

A casa l'Omar també hi viu l'Anta, la seva dona, amb els seus dos fills, el Semu i el Pathe. També hi viuen el Baba i la Nabu que són fills d'un germà difunt de l'Omar. Com que l'Omar és considerat el cap de família ara és com si fossin els seus fills. A la pràctica, però, tots són fills de tots.

A més a més, la dona del Chierno, la Gagne, i la seva germana petita, la Mama Daba també viuen a casa. El Chierno i la Gagne tenen dos filles, l'Awa i la Mamoty.

Aquesta és tota la família. Més o menys quedaria així:

Mentre menjem Yassa em batejen com a "Djiby". La Yassa és un plat d'arròs amb peix sec. Després de dinar parlem amb la família. La Nouma ens convida a casa seva. Prop de casa hi ha una de les mesquites del poble. Seiem sota un baobab a la porta del centre religiós i parlem amb uns quants homes del poble, amics de la família. A Dahra impera la tranquil.litat.
Al vespre organitzem un partit de futbol amb els nens del barri al carrer de casa. El meu equip guanya per golejada a l'equip del Marc.

A la nit ens sorpren una pluja torrencial. Aprofitem per conéixer més als membres de la família i compartir el final d'un dia de Ramadà amb ells. Menjem i resem.

Amb un vas de Bisab, una espècie de suc de fruita, miro com cau la pluja al pati de casa. La pluja segueix fins l'endemà al matí. Aquesta família és maravellosa i jo ja em sento com a casa.