Últimament, estic trist. Des que vaig tornar de Palestina i amb les coses que malauradament van passar després la nostàlgia s'ha apoderat de mi. I, des que he arribat a l'Àfrica, he tingut una sensació extranya. Suposo que avui estic una mica dèbil emocionalment. De totes maneres, la veritat, és que estar trist a l'Àfrica també es fa sentir una mica egoïsta.
La pregunta que em vé al cap en aquests moments és senzilla: com sobreviu un país en aquestes condicions?
La vida és el dia a dia dels carrers anegats d'aigua, els nens creixent amb els peus descalços, la bogeria de l'anar i venir, les condicions d'higiene inhumanes, les dones treballant a jornades de 24 hores, les exigències del Ramadà i tantes altres coses. Com pot ser que això convisqui amb la màgia de la música, la taranga senegalesa, les nits de lluna plena, ...? I, en definitiva, com pot conviure tot això amb la majestuositat del paissatge africà i de les seves societats?
La vida és el dia a dia dels carrers anegats d'aigua, els nens creixent amb els peus descalços, la bogeria de l'anar i venir, les condicions d'higiene inhumanes, les dones treballant a jornades de 24 hores, les exigències del Ramadà i tantes altres coses. Com pot ser que això convisqui amb la màgia de la música, la taranga senegalesa, les nits de lluna plena, ...? I, en definitiva, com pot conviure tot això amb la majestuositat del paissatge africà i de les seves societats?
A més a més, després arribem nosaltres des de l'altre banda del planeta (o des de l'altre realitat) per observar totes aquestes coses que ens costen tant d'entendre. I és molt dur i trist que no siguem capaços d'entendre el dia a dia dels nostres veïns.
Explico tot això perquè avui, per primera vegada, he pogut observar en primera persona un fet tant lamentable com el turisme sexual que molts occidentals practiquen a punts molt concrets del Senegal. Evidentment, Dakar, com a gran capital, és un d'aquests punts.
Occidentals anciosos buscant els llavis i alguna cosa més de dotzenes de precioses i joves noies senegaleses. Tots plegats dins un local de copes normal prop del centre de Dakar. Mai es dirà que allò és un local on s'exerceix prostitució. L'excusa és que un cop el client tria la noia no es queden al mateix local sinó que marxen a un altre lloc. Molt "sutil". Als propietaris del local els hi interessa que vinguin aquestes noies perquè portin clients. Tots hi guanyen. Tots, menys les pobres noies. Quin futur tenen aquestes noies? La tristesa s'apiada de mi quan m'imagino les seves vides. Turisme i falçes esperançes. La radiografia de la desil.lusió. Noies joves i maques a "low cost". La imatge em desespera. És trist i patètic formar part d'aquesta escena, encara que només sigui d'espectador. I no em val allò de "no s'hi pot fer res" perquè és el futur de centenars de noies molt joves el que està en joc i en les mans d'uns pocs turistes que es creuen que al Senegal no hi ha normes. Només cal deixar de corrompre les societats de països com el Senegal amb el turisme irresponsable d'alguns.
No porto aquí ni dos dies i crec que ja he vist una de les coses més desagradables del viatge. Sexe de low cost occidental a locals de mitja nit de Dakar entre camins de sorra il.luminats en penombra per una lluna imponent que observa incrèdul.la. Però sempre hi ha l'opció d'aturar-se, recapacitar i tornar a començar.
PD: Un record per l'Abda i el Dídac des d'aquí. Us estimem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario