Centenars de segles d'història cauen damunt meu. Goree és una illa situada a pocs kilòmetres mar endins de Dakar amb només 1.200 habitants. És una illa petita plena d'encant i amb una gran història al seus carrers.Cases grogues i vermelles rera platges espectaculars. Els habitants de Goree són persones molt obertes, amables, amigables i tranquil.les.
Quan dic que els carrers de Goree són plens d'Història em refereixo al fet que aquesta petita illa senegalesa va ser el centre del trànsit del comerç d'esclaus entre el continent africà i el continent americà entre el segle XVI i el segle XIX (fins el 1848). Més de 20 milions d'esclaus van passar per l'illa abans de contiuar el seu llarg viatge cap a les plantacions de cotó, cacau, etc. d'Amèrica.
El fet que Goree sigui el trosset de terra africana situada més a l'oest en direcció al "nou continent" i també pel fet de ser una illa (on només escapes nadant, si en saps, és clar) malauradament van fer de Goree un lloc esplèndid per realitzar les funcions de "magatzem d'esclau" tot i que, la veritat, era una petita gran presó. Petita, per la seva extensió però, molt gran, per la quantitat d'homes, dones i nens que hi havia mal vivint a les cases d'esclaus.
Quan l'esclavitud va ser abolida, l'any 1848, prop de 6 milions de persones havien perdut la vida dins i fora d'aquelles cases. Les tortures, les malalties, la fam i també les escapatòries fallides per mar feien de Goree un lloc molt difícil per sobreviure.
Durant el dia visitem una de les cases d'esclaus de l'illa. La imatge de l'entrada de la casa m'és familiar per algunes fotos que ja havia vist. Les parets vermelles d'una casa de dues plates amb dues escales mig cargolades a drets i esquerra que cominiquen els dos pisos.
Mentre el nostre amic Qhadim, veí de Goree, ens explica la història de l'illa nosaltres l'escoltem atents i mirem sorpresos tot allò que ens envolta.
A baix, hi ha les cel.les. A dalt, la casa dels esclavistes. Com sovint es diu, si les parets parlessin en aquest cas segurament les sentiriem xisclar de terror com ho feien aquells homes, dones i nens que vivien en condicions infrahumanes.
En una cel.la de menys de cinc metres quadrats hi vivien entafonades més de vint persones.
Els esclaus venien d'arreu (Senegal, Guinea, Nigèria, Màli, Costa d'Ivori, etc.). Normalment, arribava un vaixell provinent d'Amèrica cada tres mesos per canviar mercaderies per esclaus. Els esclaus que pesaven 60 Kg o més pujaven al vaixell. Els que no arribaven a pesar el pes mínim seguin menjant per engreixar-se a la força. Si intentaves escapar o et negaves a menjar et portaven a les cel.les de càstig. Cel.les molt petites i humides on hi havia multitud d'esclaus agonitzant.
Així doncs, queda patent que la vida per un esclau de Goree era un infern. A més a més, les violacions a les dones per part dels esclavistes eren una constant.
Per a nosaltres, és la mateixa història de sempre. Patim una vergonya infinita sentint aquelles paraules i veient on som. Passat, present i futur conformen la mateixa històra de sempre i nosaltres, evidentment, ens sentim part d'aquesta història. Jo també sóc culpable i ells encara són víctimes. Combatre la meva pròpia ignorància és una motivació i aportar el meu granet de sorra un objectiu.
La Illa de Goree m'ha captivat. Històries de tristesa tant real que t'arrissen la pell i que, tot i ser passades, són tant palpables com el terra que estic trepitjant. En aquests moments és quan notes com et falta l'aire...
No hay comentarios:
Publicar un comentario