17/07/2009 Ruta, ruta, ruta ...

Ahir a la nit va ser fantàstic. Després de Tel Aviv vam tornar a Ramallah per despedir-nos del grup d'ACPP. Vam sopar, sortir de copes i riure molt. El més maravellós de tot va ser el camí cap a l'hotel al plegar. Eren els volts de les quatre de la matinada, l'hora de la primera oració. Pels carrers de Ramallah no hi havia ni una ànima (excepte el soldat típic al carrer principal que feia guàrdia). Amb l'oració flotant entre el silenci de la ciutat i les estrelles va ser com si Ramallah ens digués adéu. Simplement, era un últim regal.

Bé, doncs, ara j marxem cap a Jenin. Ja només resten quatre dies per tornar a casa. Ja ens hem acomiadat de tothom. En Carlos, en Nacho, l'Ashraf, en Khaled, etc. Ens diposem a començar la ruta per Jenin-Nazareth-Tiberias-Mar de Galilea-Haifa-Tel Aviv.

Arribem a Jenin acompanyats pel nostre amic Jarrar i el primer que fem és prendre un cafè al Freedom Theatre. A més de ser un teatre també és una associació juvenil construïda per una dona israeliana a mitjans dels anys noranta. S'observa com Jenin ha patit molts atacs. Els forats de bala serpenteigen les parets de molts edificis. Els veïns de la ciutat ens expliquen com van morir centenars de persones durant la Segona Intifada, moltes cases destrossades, centenars de refugiats, etc. Val a dir, que Jenin té un dels camps de refugiats més grans de Cisjordània amb un total de 20.000 persones vivint-hi.

Ens expliquen com els militars segueixen entrant a la ciutat sempre que persegueixen un objectiu. Jenin és un punt clau al estar prop de la frontera.

Quan li pregunto al Jarrar si Jenin és zona A em contesta: "Tota Palestina és zona C". Curiosa resposta. I després em torna a dir: "No, no. Millor dit, es zona O, d'Ocupació". No li falta raó.

I Jenin, d'on ell és fill, és un altre exemple clar. La ciutat està situada en una plana. A l'oest, està encerclada pel camp de refugiats i; a l'est, al nord i al sud, per assentaments.

Caminant pel camp de refugiats no s'aprecia cap diferencia amb la resta de camps de Cisjordània. Fins i tot, està una mica millor conservat que els altres.

Quan baixem arriba la curiositat del dia. En Jarrar i jo ens dirigim al checkpoint de la frontera amb Israel per comprobar si està obert o tancat ja que aviu és divendres i a la tarda comença un nou Sabbath. Al arribar els dos baixem del cotxe i ens dirigim a parlar amb els soldats prop de la tanca electrificada just sota la torre de vigilància. Llavors és quan, de sobte i per sorpresa meva, en Jarrar es posa a cridar "Visca Palestina porcs". Jo, automàticament, penso en la bala que rebré en pocs segons. Llavors, el soldat de la torre comença a cridar paraules en hebreu. Penso, ja està, a córrer. El resultat: estic viu però no podem passar el checkpoint. Hem de tornar cap a Jerusalem i anar cap a Haifa. Haurem de fer la ruta al revés.

Mentre tornem jo penso en el camí que ens queda per recórrer cap a Haifa. Quatre o cinc hores amb cotxe aproximadament. I com a col.lofó, els soldats ens treuen la llengua, ens isnulten, etc. a cada checkpoint que passem de tornada amb el taxi. Jo, que vaig de copilot, em miro el taxista i, tot i que no ens creuem ni una sola paraula, ens entenem perfectement amb la mirada.

Finalment, arribem a Haifa a la nit i, evidentment, dormim al barri àrab, per sort, al costat del mar.