16/07/2009 Parlant amb Israel

Avui és l'últim dia de curs amb ACPP i, per començar, al matí hem anat a Jaffa, Israel, a fer una volta pel poblet. Jaffa és on tot va començar. Ara és un petit poblet costaner prop de Tel Aviv amb carrers empedrets que envolten les cases resudencials de molts israelians però, a principis del segle XX, va ser un dels principals ports de Palestina i per on entrava la majoria dels immigrants jueus provinents d'Europa. També va ser l'escenari de l'èxode de la població àrab durant la Nakba. Per això, èsser aquí té una significància molt especial per a mi.

Després, anem al Canada Park, també prop de Tel Aviv, amb la Ong Zochrot . El que avui és una enorme zona natural protegida i creada per Israel, ahir va ser una zona envoltada de petits pobles rurals on hi vivien més de 2.000 persones. Aquesta tècnica, la construcció de grans boscos, és utilitzada per Israel amb l'objectiu de borrar tot allò que és àrab. O el que és el mateix, borrar qualsevol signe d'història àrab.

El bosc va ser erigit després de la Nakba, a finals dels anys quaranta, pels bulldozers israelians. No va ser la guerra, va ser un acte totalment intencionat. Tot i això, encara queden algunes pedres d'antiges cases.

Curiosament, el tour el fem amb un grup de jueus americans que no semblen entendre res donat que la majoria de preguntes no tenen gens de contingut. Fan cara d'estar interressats però sembla que no sàpiguen res dels fets succeïts sobre el terra que trepitjen. Suposo que deu ser part de l'educació que han rebut com a jueus. Una de les coses que em crida més l'atenció, però, és el fet que porten una persona de seguretat armada que els segueix a cada pas. El Nacho, m'explica que tothom qui vé a Cisjordània amb un viatge organitzat està obligat per Israel a portar algú de seguretat que l'acompanyi. Petits detalls que fan d'Israel un lloc quasi fantàstic.

Quan acabem el tour anem a reunir-nos a Tel Aviv amb Windows for Peace, una organització força liberal. Suposo que és perquè la majoria dels treballadors de l'entitat són dones. Aquesta Ong basa la seva activitat en l'educació per la pau als joves.

Creada l'any 1981 per fomentar les relacions entre àrabs i jueus han anat evolucionant fins a ser una de les organitzacions més actives dins el panorama associatiu israelià. Aquestes noies tampoc tenen pèls a la llengua i quan els hi pregunto què pensen sobre el Peace Ngo Forum (Federació d'Ong's israeliana) em contesten amb una ganyota i un somriure. Em diuen que està massa polititzat i que costa nadar en el mateix mar on hi ha el Peres Center for Peace o Peace Now o molts d'altres. Tot i això, diuen que va ser un pas endavant la condemna multilateral als atacs de Gaza del gener de 2009.

S'autodefineixen com una organització no política i no lucrativa d'esquerres, a l'altura de l'ICAHD o Zochrot i, sorprenentment, recolzen la solució al conflicte d'un sol estat (en aquest cas, coincideixen amb Zochrot però no tant amb l'ICAHD) però sense descartar la solució dels dos estats.

Al vespre, per acabar, ens reunim al Centre de la Iniciativa de Ginebra. Parlem, bàsicament, sobre el futur de la declaració i els temes que encara falten per tractar com l'aigua, l'economia palestina, les fronteres, Jerusalem, etc. El centre és de vital importància perquè actua com a lobby per ambdós governs. Declaracions literalts sobre les quals es poden treure conclusions importants són: " Per als israelians els temes de seguretat són essencials alhora de votar" o "Temes com el dels refugiats, l'aigua, etc. s'han de tractar sense sentimentalismes alhora de negociar per la pau"

Finalment, acabem esgotats i amb molta informació al cap. Avui ha estat un dia molt profitós ja que em pogut parlar amb diferents cares de la visió israeliana. Amb molta pena celebro la fi del curs amb Acpp. Ara, cap a Ramallah a fer el sopar final.