08/07/2009 Plors contra rialles

Ens llevem ben dora i anem a reunir-nos amb Panorama (Palestinian Centre for the Dissemination of Democracy and Comunity Developement) al centre de la ciutat de Ramallah.

Avui veurem el cas de Niilin on la continua construcció del mur ha fet que la població del poble passes de tenir 57.000 m2 de terres l'any 1948 a només 7.000 m2 l'any 2009. Més de 120 famílies han estat notablement afectades. També hi ha 5 assentament o colònies a les afores del poble amb més de 4.000 colons. Les manifestacions contra el mur i la restirada de les colònies són constants. De fet, el dia que nosaltres visitem el poble n'hi ha una que, malauradament, acaba a trets.

Com sempre, la ignorància dels palestins sobre el que estava passant a l'inici, sobretot envers la qüestió del mur, feia que no sabessin el que els succeirïa en un futur pròxim. El dia que se'n van adonar va ser el dia que ja no podien treballar les seves terres o el dia que els bulldozers venien a enderrocar la seva casa o ves a saber.

En Wisam, un dels nois de Panorama que ens ha acompanyat, ens explica amb emoció la primera vegada que va anar a Haifa. Ens explica com la seva família era originària de Haifa i ara són refugiats. Recorda com la seva àvia, al camp de refugiats de Jenin on ell va néixer, li explicava cada nit la història de Palestina, la fugida de Haifa, la Nakba, etc. Diu que cada nit imaginava Haifa abans d'anar a dormir. Doncs bé, fa pocs dies, en Wisam va tenir l'oportunitat d'anar a Haifa per primera vegada a través de Panorama. El primer que va fer va ser trucar a la seva àvia i dir-li "àvia, això ja no és la nostre Haifa". Aquell mateix dia es va adonar que serien refugiats per sempre i que mai més tornarien a veure casa seva. Aquest mateix pensament els volta pel cap a la majoria dels refugiats del 1948 que ara viuen arreu. Tot això, ell és un home de pausigui amb un o dos estats. En Wisam està disposat a renunciar a quesi tot per viure en pau.

Seguim visitant Niilin i ens reunim amb el cap de les manifestacions contra el mur a la zona. El centre de l'entitat està emplaçat en un centre per a joves. Fan moltíssimes activitats i, com no, està finançat amb ajuda exterior.

Passem a la sala principal del centre on ens passen un vídeo sobre els fets succeïts al poble l'1 de maig de 2009 quan els soldats israelians van entrar amb la intenció d'enderrocar una casa i la ressitència dels veïns ho va evitar. Tot i això, una nena de 9 anys va ser disparada a la cama. La imatge de la pobre nena era desoladora. Mentrestant, els soldats israelians reien i feien fotos. Increïble.

Al final, no podem sumar-nos a la manifestació contra el mur com estava previst perquè es senten els trets des d'on som.