07/07/2009 L'aigua

Avui serà un dia dur. Ens llevem a les 6 del matí perquè tenim una reunió amb el director del Palestinian Hidrological Group (PHG) a Ramallah. És un home molt obert i parlem amb ell una bona estona. Després agafem el cotxe i anem a la delegació del PHG a Nablus.

Nablus és una ciutat gran i molt activa políticament i socialment, així com Hebrón, i també molt afectada pels atacts durant la Segona Intifada. Pel centre de la ciutat encara es poden observar forats de bala a les parets dels edificis.

Parlem amb el director de la delegació sobre la situació de l'aigua i els "Màster Plans" al nord de Cisjordània. El nord és una zona molt seca (com el sud) i també està molt aïllada. Ens explica el problema de la concessió de permisos sobre els aqüífers, com el mur separa la població dels pous, com Israel controla l'accés dels palestina sobre l'aigua i que només permet l'extracció d'un determinat nombre de litres d'aigua per granjer i com, en general, els subscriu el tema de l'aigua en termes de seguretat. Això s'explica per part d'Israel perquè és insegur pels colons jueus de Cisjordània i que els palestins malgasten l'aigua. La situació entre el sud i el nord de Cisjordània és diferent. Al nord tenen aigua però és difícil accedir-hi (degut als permisos que en general es deneguen i, com a conseqüència, s'han pogut construir molt pocs pous en els últims 10 anys). En canvi, al sud no tenen aigua perquè el clima és molt sec.

Després, anem a una reunió a Tubas (zona A) amb les presidentes de les associacios i cooperatives de dones de la regió per parlar dels problemes de l'aigua i del ffutur dels Màster Plans a la regió. La tertúlia gira al voltant de com fer eficients i eficaces les agricultures de subsistència unifamiliars. El problema és que les condicions de molts dels veïns viuen en zones diferents (A,B o C). El cas és que s'ha de decidir si el nou projecte entre ACPP i el PHG sota finançament de la Unió Europea (projecte Echo) per a la creació de sistemes d'emmagatzematge d'aigua i la construcció d'horts unifamiliars es farà a la zona de Tubas o bé, a Hebrón.

També s'ha de decidir quin nivell de vulnerabilitat sobre l'aigua i seguretat alimentària té la zona de Tubas. La qüestió és que en aquest tipus de projectes has de parlar amb tothom (municipalitat, associacions, veïns, etc.) per fer una bona detecció de necessitats però avui toca la comunitat.

Després, anem a parlar amb la municipalitat i, finalment, anem al poble d'A Tuf a veure com han funcionat experiències anteriors d'horts familiars. és curiós com un ecosistema sec conviu amb un sistema ramader i agrícola basat en hivernacles construits amb finançament exterior i sense infraestructures agrícoles. El resultat és que només en la meitat d'ocasions tot plegat funciona després d'un sol any. Tot plegat, és il.lògic.

Hi ha milers de complicacions: no es poden construir sistemes de recollida d'aigua de pluja a qui més ho necessita i els horts fracassen com a conseqüència. Però quan algun cop tot això aconsegueix subsistir, l'hort no funciona perquè la gent no té prous coneixaments o el destrueixen els colons.

D'altra banda, els projectes de la Unió Europea no s'adapten totalment a les necessitats però quan un projecte s'aconsegueix aplicar tampoc es fa un seguiment al llarg dels anys. I les Ong's que actuen sobre el terreny, com és el cas d'ACPP, han de fer molta feina, parlar amb molta gent i estar pendents que els veïns no els enganyin (perquè molts cops, quan estas desesperat fas el que pots per subsistir). És el cas d'un veí de Tubas que volia que li donessin la subvenció per fer l'hort familiar però mentre ell deia que era per la subsistència de la família el que realment volia era vendre els productes al mercat.

Com es pot treballar així?