Quan ens endinsem a conéixer quines són les característiques del conflicte entre Israel i Palestina sovint es pot caure en l'error de titllar-lo de conflicte ètnic típic de regions on conviuen poblacions i cultures diferents, com pot ser el cas de l'Orient Mitjà. D'altra banda, pot ser fins i tot que desestimem conéixer les característiques del conflicte ja que pensem que és massa complicat i embolicat. Res de tot això.
Des dels inicis de la immigració de jueus de tot el món, però especialment d'Europa, cap a l'antiga Palestina el futur conflicte ja s'estava perpetuant sota causes d'efecte global. Pensem que la emigració va créixer en importància amb el final de la II Guerra Mundial i que el permís des d'Occident a la Federació Sionista, mitjançant la Declaració Balfour, per a perseguir els seus objectius a Palestina va ser fundada sota un profund sentiment de culpabilitat envers el maltractament sofert, també durant la II Guerra Mundial, de la població jueva.
El conflicte entre jueus i àrabs va començar essent un conflicte pel territori però amb el pas del temps aquest conflicte s'ha anat transformant.
Un cop la població jueva ja estava establida al territori (podem dir que a partir de la proclamació de l'estat d'Israel) les èlits sionistes que havien proclamat aquell nou estat havien d'assegurar-se mantenir el poder per a poder a dur a terme el seu programa sionista.
Com deia l'article de Nitzan i Bichler "The weapondollar-petrodollar coalition", els conflictes armats no són conseqüència directa de la convivència de les societats amb la pobresa sinó que són el resultat d'un joc maquiavèl.lic on uns pocs guanyen amb els conflictes violents.
És evident, que el conflicte està dotat de components ideològics però aquests no són els únics components en joc. Si el factor territorial (parcialment aconseguit per Israel) tampoc és ja el més important, per tant, cal preguntar-se quines són les causes del conflicte actual?
La resposta és senzilla: les causes del conflicte és el conflicte en sí.
En realció amb el que deia al principi el conflicte és un benefici directe per algunes persones. Però, per qui? Qui són aquests beneficiaris? Els costos de l'ocupació són realment compensats pels beneficis?
Els beneficiaris són les èlits polítiques i militars d'Israel però no són els únics. Existeix un complex militar industrial que persegueix vendre armament a qualsevol preu i que és el màxim interessat en que el conflicte persisteixi. Perquè aquest merca funcioni és necessari que existeixi un Estat fort i interventor que recondueixi els recursos obtinguts de la societat civil cap a tal complex militar industrial. Només cal una excusa, com el projecte sionista que no marca fronteres per al desitjat Eretz Yisrael, perquè la societat es convenci d'això.
De totes maneres, no tot aquest cercle viciós acaba a Israel. Es pot dir que el conflicte entre Israel i Palestina és un conflicte global perquè hi ha molts altres actors del sistema internacional implicats en aquest mateix.
Els Estats Units lidera l'aliança d'Israel amb Occident i també participa d'aquest cercle viciós. A l'epicentre dels despatxos on es prenen les decisions importants als EUA (fins i tot durant la "era Obama") exiteix un lobby (moviment de pressió) pro-israelià que contribueix amb diners, idees i molta pressió a que el conflicte persisteixi. Aquest lobby va lligat al complex militar industrial propi dels EUA (que no és petit) que també necessita vendre armes (o dit d'altra manera, necessita Iraqs, Afganistans i Palestines) i que col.labora estretament amb el complex militar-industrial israelià. I, com a Israel, la societat americana tambe necessita estar convençuda de que tot aquest jo no és en va sinó que, en aquest cas, es lluita contra el terrorisme global.
En definitiva, tot aquest joc és un pastís mol suculent per a uns pocs que no estaran mai tips. Les causes del conflicte són moltes perquè el mateix conflicte ha evoluconat i mutat amb el temps però, el que està clar, és que tot plegat simplement és un "muntatge psicològic" especialment dins d'Israel on els palestins hi perden amb cada víctima. A més armes, més morts i a més morts, més vots i a més vots, més armes, etc.
La única solució al conflicte haurà de sortir d'Israel o bé de la comunitat internacional.
No hay comentarios:
Publicar un comentario