viernes, 4 de diciembre de 2009

15/9/09 Campi qui pugui

Ens llevem dora i amb ganes de solucionar el problemes que encara tenim. Arribem a la comissaria i el tracte és el maeix que el dia anterior amb la única diferència que pagant 12.000 SFC recuperem el meu passaport. Gràcies al nostre veí de Kedogou, que casualment és el conserge de la comissaria, aconseguim alleugerar el procés.
I continuat amb la nostre raxa de mala sort al sud del Senegal el Lamin i jo decidim banyar-nos al riu de davant de casa i relexar-nos abans d marxar. El riu és petit però l'aigua corre amb força. Hi ha molta gent. Els nens es banyen i les dones renten roba. El Lamin i jo ens estirem damunt unes roques i deixem fluïr l'aigua. Doncs bé, cinc minuts després una sospitosa picor extesa per tot el cos deixa entreveure el que serà una al.lèrgia insoportable durant les pròximes dues hores...
Finalment, decidim marxar de Kedogou el més aviat millor perquè creiem que així dixarem la mala sort enrera. Però encara queden tres hores d'espera a l'autobus esperant que s'ompli per poder marxar. Curiosament, avui fa una calor més insoportable del que és habitual.
L'estació és un anar i venir constant, gent cridant i discutint a tot arreu, nens malalts a les cantonades i una baralla espontània amb rifa de cops de puny. Però, encara queda el millor. Quan aconseguim marxar la policia para a l'autobus i resulta que no té els documents en regla. Seguint el mètode africà, el que s'ha de fer és fer venir un altre bus i fer un transvessament de mercaderies i passatgers. Jo m'ho miro des de fora i la imatge val més que mil paraules. Jo la titularia: "Campi qui pugui!"

No hay comentarios:

Publicar un comentario