05/09/2009 Primer dia a l'Àfrica

Recorda't de passar-t'ho bé i disfrutar amb els que t'envolten. Recorda't de gaudir del continent africà i recorda els orígens. Recorda't de tenir els ulls ben oberts per entendre tot el que passa al eu voltant. Recorda't que ser feliç és molt fàcil si aprens d'ells. Recorda't de cuidar-te. Tot això és el que em repeteixo abans de marxar.

Però Àfrica té personalitat pròpia. Només sortir de l'avió l'aire humit i calent et pica fort a la cara. Els cúmuls de gent i de cotxes, els carrers sense esfaltar, les paradetes a peu de carretera, les oracions, ... Tot això et fa sentir on ets realment. Sóc a l'Àfrica.

Maravellós trobar-nos a Dakar i veure altre cop el nostre amic Omar Niang.

Avui serà dia per passejar, visitar amics i familiars de l'Omar com el Mor i també, perquè no, per anar a la platja.

Dakar és més tranquil del que sembla a primera vista. L'activitat és fluïda però no frenètica. Això sí, la calor és terrible.

Tot i ser la capital, la brutícia, l'atur, el Ramadà, la pobresa de molts nens y nens que demanen per estudiar el Corà (els talibés), les cases a mig acabar, les botigues deixades de la mà de Déu, etc. Tot això salta a la vista. I a la nit, suposo que passa perquè és Ramadà, l'activitat és major que durant el dia.

A la tarda, juguem a futbol a la platja de Yoff de Dakar amb tot aquell qui s'hi vulgui apuntar. La platja es perllonga en una espècies de golf la qual cosa et permet veure gairebé tota la costa de Dakar. Pots observar com els campaments de fusta s'estenen per tota la platja, la majoria ocupats per la ètnia bayfal. Més endins, es veien els edificis alts de Dakar i el port. És fàcil apreciar com la pol.lució de la ciutat es barreja amb l'aire calent que s'evapora del mar i com es forma una espècie de boirina per sobre d'aquesta.

Menjem maffe i yappu en un restaurant al barri de Liberté VI de Dakar. Avui dormirem a casa un amic de l'Omar al barri de Yoff. El Chierno ens ha convidat al seu pis amb gran hospitalitat.

Per sorpresa, a la nit ens trobem amb una conferència d'un imam molt important de Senegal al carrer on nosaltres ens trobem allotjats. Encuriosits ens endinsem enmig del mar de gent per observar-ho. Hi ha centenars de persones aplegades en una gran zona de carpes a l'aire lliure. L'imam parla des d'un esceari situat al fons de tot. Silenci sepulcral.

Enmig de tota aquella gent, miro a l'Omar i als meus dos companys de viatge, el Marc i el Litus, miro al meu voltant i, finalment, aixeco el cap per mirar les estrelles i em sento molt feliç i privilegiat ser ser on sóc. Gràcies Laura.

PD: Estic tranquil, però no tinc maleta.