Avui ens llevem dora i ens trobem alre cop amb el Sr.Meir Margalit per continuar el tour d'assentaments de Jerusalem est i també al barri de Silwan prop de la Ciutat de David a les afores de Jerusalem.Ens explica com el fantasta demogràfic (que hi hagi més població àrab que jueva) ja és una realitat per Israel i com la dreta israeliana és més pragmàtica que mai. Explica com cada cop Israel rep menys immigració i més emigració, com a l'exèrcit li costa reclutar nous soldats, com l'ajuda exterior decreix, com es nota la crisi econòmica, etc. Tots saben que hauran de cedir a Palestina si volen consolidar l'estat d'Israel. I l'exemple clar d'això és Jerusalem.
Després, visitem l'ajuntament de Jerusalem. Molt modern, la veritat. El que sorpren, són els controls d'armes a la entrada.
Tot seguït, caminem per Jerusalem est i estudiem cada assentament i cada torre de control dins la ciutat. De sobte, ens topem amb l'exèrcit tancant una Ong palestina. La gent s'ho mira amb cara d'incredulitat.
A la tarda anem a Tel Aviv on ens reunim amb la Ong Peace Now. és una Ong amb un perfil bastant pragmàtic i moderat (per no dir de dretes) creada l'any 1978 amb l'objectiu de canviar l'opinió pública israeliana i fomentar la cultura de pau. També són partidaris de la solució dels dos estats. Un dels seus objectius actuals és fer un estudi sobre els assentaments a Cisjordània sobre l'evolució territorial, demogràfica, etc. ls consideren il.legals i lluiten per la seva retirada.
Segons les paraules del seu director general "Primer que vingui la pau i després ja es retiraran els assentaments. Tot i això, serà complicat negociar sobre els assentament de M'aale Adummim i Ariel i, potser, s'hauran de fer intercanvis terrritorials. Hi ha molts assentaments a Cisjordània que es troben emplaçats prop de la frontera que marca la Línia Verda de l'any 1967 i això també dóna motius a tal intercambi territorial. D'altra banda, el que no es pot acceptar de cap manera és que es comencis a construïr assentaments abans que es concedeixin els permisos".
Personalment, tinc la sensació que van amb peus de plom amb les postures que prenen perquè no volen quedar malament amb ningú.
Per acabar-ho de rematar anem al Peres Center for Peace. És una Ong que depen directament del govern israelià. Amb el nom ja ho diu tot (Shimon Peres és l'actual president d'Israel). Diuen que tenen problemes per treballar a Palestina pel nom. No m'estranya gens! Ens posen un vídeo sobre nens palestins i israelians jugant junts als camps d'estiu que ells mateixos organizen. Que maca és la vida! Que hipòcrites! I el discurs continua explicant-nos els esforços que fa per treballar amb la societat civil i, especialment, amb la joventut per fomentar la construcció de la pau i la reconcialiació i així durant més d'una hora. Jo aguanto estoicament perquè considero de vital importància aquests tipus de visió per entendre millor el conflicte però aquestes últimes dues reunions m'han torturat bastant ja que, després d'estar a Palestina, és una retòrica força pragmàtica i conservadora. És cert, que és amb aquest tipus de faccions d'Israel amb les que encara es pot dialogar i s'ha de fomentar el treball amb aquestes perquè aquest sector creixi i es vagi liberalitzant. Però, de moment, jo crec que viuen en un núbol. I és que, a vegades, fa més mal una mentida que un cop de puny a la cara. Totes les persones amb les que parlem han estudiat a Estats Units i tenen com un caracter força altiu que dóna una certa sensació de superioritat. Costa d'acceptar que els dos bàndols tinguin posicions tant allunyades d'una mateixa cosa. Però, en el fons, així és tot conflicte i encara més aquest.
Al capvespre, mentre passejem per Tel Aviv ets conscient que allò ja no forma part del conflicte. El nivell de vida és molt alt i la platja i l'ambient a la nit fa que la vida sigui més tranquila. La ciutat és moderna amb edificis alts. És una realitat allunyada de tot el que he vist abans. Tot i que el contrast entre Palestina i Israel (la immoralitat contra la normalitat) m'ha regirat l'estòmac, sé que tot això m'ajuda a entendre millor cada una de les parts. Acabo, estirat a la sorra on les onades del mar Mediterrani guien la meva mirada perduda cap a l'horitzó.
PD: Com a curiositat, l'hostal on estem allotjats va ser un antic centre d'aprenentatge per a la Haganà. Quina forma més curiosa de capgirar la història.
No hay comentarios:
Publicar un comentario