06/07/2009 Halil I (Hebron)

Anem a les oficines de la Mitja Lluna Vermella (PCRS) a Ramallah. Aquesta entitat sanitaria, germana de la Creu Roja, ofereix serveis integrals, atenció primària amb més de trenta clíniques i atenció d'emergència. Parlem amb el Sr. Fayeq Husein, director general.

Ens explica que tenen molts problemes per arribar a tothom. Els principals problemes són la poca llibertat de moviments, la dificultat per l'entrada de materials a Gaza, gaudir de poc finançament, la duplicitat de serveis com a conseüència de la poca llibertat de moviments de la que gaudeix la població palestina, etc. Es podria dir que la mancança més important que pateixen ara mateix és el fet que quan la malaltia és greu no disposen de prous recursos per afrontar-ho i, com a solució, el pacient s'ha de traslladar als hospitals de Nablus o Jericho (la qual cosa, combinada amb la dificultat per moure's, malauradament, fa difícil la supervivència del pacient). I, en aquest sentit, en alguns casos quan la malaltia ja és molt greu s'ha de traslladar el pacient a un hospital d'Israel. En aquests casos, la ANP s'ha de fer càrrec de totes les despeses hospitalàries.

Un dels altres problemes (menys habitual però més sorprenent) és la tècnica practicada del "Back to back". Aquesta tècnica consisteix en esquivar els problemes que succeeixen quan l'ambulància vol passar per un "chekpoint" fent arribar una segona ambulància just després de tal control de seguretat. Així, s'ha de traslladar el pacient d'una ambulància a l'altre i continuar cap al destí.

En canvi, estan molt orgullosos de la seva relació amb altres Ong's i la UNRWA, del seu servei de formació de personal sanitari especialitzat i del servei d'emergència (val a dir, clau a la crisi de Gaza de 2009).

Així, ens comença a explicar quina és la funció de l'entitat com a complement dels serveis que ofereix el govern pel que fa a l'oferta sanitària a Palestina (el que es podria considerar sanitat privada).

Després, anem a veure uns quants centres de rehabilitació del PCRS a Dura que forma part del finançament de l'AECID. En aquest centre es tracten discapacitats físics i psíquics. Per la nostre sorpresa, el centre està bastant ben equipat.

En aquests centres no tenen més de deu anys de vida. A cada centre hi acostumen a treballar dues persones fixes més altres voluntaris i atenen uns deu pacients al dia.

A l'hora de dinar un dels responsables d'un dels centres ens explica quin va ser l'origen del PCRS. Explica que neix a mitjans dels anys seixanta en el sí de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), després de veure com la Creu Roja actuava a la zona durant el mandat britànic. Tot i això, neix a l'exterior (al Líban, Síria, Jordània i Egipte) i amb el procés de pau d'Oslo dels anys noranta s'instal.la també a Palestina.

Actualment, la línia bàsica de manteniment de l'entitat és el finançament exterior combinat amb els ingressos que genera la mateixa entitat i el finançament de l'ANP.

Finalment, anem a visitar dues escoles per a nens que pateixen alguna discapacitat psicomotriu. Es molt agradable veure com els nens et reben amb un somriure enorme. Val a dir que les escoles també estan molt ben dotades i al personal que hi treballa es veu força entregat en la seva tasca. És un gust veure els nens contents. Això ha estat el millor del dia.