És realment un privilegi poder fer un ús diari de la tecnologia. Des de que ens llevem al matí fins que ens anem a domir a la nit tot està condicionat sota el concepte de la comoditat. Escoltar una canço, obrir el correu electrònic, llegir textos, mirar un film, etc. Tot i més es pot fer des de l'ordinador o des del telèfon, a casa o fora de casa.
Però, com ja sabem, no a tot arreu succeeix el mateix. Hi ha zones del planeta que per gràcia o per desgràcia no saben que és això del segle de la informació globalitzada i les noves tecnologies.
I és que el nom d'aquest blog no és aleatori. Senyals de llum és el que en algunes regions encara es fa servir per comunicar-se. Una d'aquestes zones és els Alts del Golàn, una zona de 1800 km2 dels quals 1200 km2 pateixen un greu conflicte des de l'any 1967 ja que la sobirania sobre aquest territori es disputa entre Israel i Síria. Hi ha moltes famílies que es troben dividides ja que moltes viuen en els 1200 km2 però altres en els 600 km2 restants.
La pressió sobre el territori per part d'Israel es similar a la efectuada sobre Cisjordània (Palestina) i això provoca que moltes famílies no s'hagin pogut veure ni comunicar des de 1967. Per això, la única manera de comunicar-se, per exemple, per felicitar-se per Nadal és fent senyals de llum amb miralls des dels balcons de les cases que es troben separades per només uns quants metres accentuats pels tancs de l'exèrcit i els murs de filferro...
No hay comentarios:
Publicar un comentario